dilluns, 28 de gener del 2008

Un grup especialment inoblidable

Bo, per ser la primera vegada estic una mica nerviosa i no sé sobre què escriure però el nostre simpàtic professor Jordi m'ha ajudat una mica i m'ha donat la idea, vaig a parlar sobre mi i cada un de nosaltres segun el meu punt de vista.

Bé, primer vaig a parlar sobre el nostres professors

-Jordi Panisello:
El és molt Simpàtic i m'agrada molt, es un bon professor que ens ha ajudat molt amb català, ens fa parlar en català, encara que ens dóna un poc de vergonya ens ajuda molt.









-Sergi Lopez:
És molt mes seriós que els altres professors però igualment cau molt bé i és molt agradable







-Ursula Puig:
Ella ens va fer classe per un temps, en aquest temps ens ajudo molt i ens explico moltes coses, ella és molt agradable i graciosa, la classe mes divertida que van tenir amb ella va ser en la qual ens va posar una cançó dels Pets: Bon Dia






-Rosa Mulà:
Ella ens va fer classe per un temps, en aquest temps ens ajudo molt i ens explico moltes coses, es molt agradable i divertid, cau molt be i m'agrada molt








-Marina Calle:
Ella és molt bona persona i ens ajuda en totes les nostres dificultats és la psicologa del col·legi i creo que tots l'estimem molt o almenys jo si





Bé ara vaig parlar dels meus companys de Nouvinguts
-Lidia:
Ella és peruana és molt estudiosa i callada, no la tracto molt però és una bona nena










-Aaron:
El és de Perú, és molt estudiós i callat, és el germà de la Lidia i el tracto més que a la seva germana ja que va al mateix grau que jo










-Javier (Canario)
Ell és de Tenerife, és molt bona persona i cau molt bé, no és molt bon estudiant però no importa ja que el que importa és que sigui simpàtic, i ho és.









-David:
Ell és d'Albacete, a ell no el conec molt ja que va arribar la setmana passada però és un noi molt simpàtic i agradable, cau molt bé i espero que siguem amics









-Rodrigo:
Ell és de Mexico, em cau bé encara que a vegades és una mica antipàtic, encara que està canviant i ja em cau millor. És una bona persona i un bon amic.







-Simon:
Ell és veneçolà igual que jo, és molt graciós i divertit encara que a vegades es posa com rodrigo una mica antipàtic però se li passa ràpid i després és molt agradable, cada vegada més.






-Hector:
Ell també és mexicà igual que Rodrigo, és molt, molt simpatic cau super bé és el més simpatic de tots i és super maco, a moltes persones els cau molt bé l'Hèctor ja que és molt bona persona i un molt bon amic .









-Laurita:
Laura és Colombia, és una de les meves millors amigues i em cau superbé, l'estimo moltíssim, sempre està sonrient i alegra. L'aura té un germà i una mare super afectuosa, la seva família és molt agradable i també l'estimo molt. La Laura sempre serà una de les meves millors amigues TQM LAU!!! Mai t'oblidaré, amiga!


En resum, tots són molt simpàtics, em cauen molt bé, som bons amics i espero que, estiguem o estiguem, mai perdem el contacte en aquest grup on tan bé ho estem passant... Us estimo molt -y a ti Canario te extrañamos mucho, como dicen por aquí... t'enyorem molt, Canario!

dilluns, 21 de gener del 2008

Les meves vacances de Nadal




Aquest ha estat un bon Nadal. A Catalunya celebrem molt el dia de Nadal i també Sant Esteve, el dia 26 de desembre. El dia 25 vam celebrar-lo a casa dels meus pares amb els meus germans, on vam fer cagar el Tió -unronc buit al que els nens piquen per fer-lo "cagar" regals-. El dia 26 vam anar a casa de la mare de la meva dona, i també vam passar-ho molt bé.

El dia 29 vam marxar a Madrid, a casa d'uns vells i bons amics. Vam menjar el raïm amb ells vam celebrar l'Any Nou. Espero que aquest 2008 sigui un any molt diferent i millor que el 2007...

El dia 3 de gener vam tornar a casa per preparar el dia de reis. Els nostres fills tenen ja 12 i 14 anys, pero ens van acompanyar encara a la Cavalgata de Reis el dia 5 per la nit. Al diasüent els Reis ens van portar a tots alguna cosa. Va ser una sorpresa per a ells, ja que no esperaven res de res -el Tió ja els havia "caa" molts regals-.

I el dia 8 vam tornar al cole de nou. Bé, ja falta menys per les vacances de Setmana Santa... hahaha!

dimarts, 11 de desembre del 2007

Un Nadal, una cançó



Aviat arribarà Nadal. Són dies on agrada recordar i parlar de Pau, d'Amor, d'Amistat... Els llums dels carrers brillen i il·luminen les nostres cares mentre la música sona i ens recorda que som a una època especial.

Parlant de música i de moments especials... Ara recordo una cançó que porta per títol "You've got a friend", una cançó preciosa que parla d'amistat... M'agrada perquè els amics són una part important de la vida, i amb els anys aprens que no n'hi ha tants com pensaves, però també que en trobes on no t'imaginaves... I és que amics, o millor, Amics, sempre n'hi ha, i això fa que et sentis afortunat, molt afortunat. Estic orgullós dels meus amics i amigues, i per això, pensant en ells us poso la lletra d'aquesta cançó, l'enllaç on podeu trobar el video i també la traducció de la cançó al català (que vosaltres també haureu de fer de la vostra cançó, però que a mi m'ha ajudat el grup de rock en català que es diu "Gossos"). L'adreça del video en català és (en realitat és un spot de TV3 per la Marató 2006).

Bon Nadal!!!

When you're down and troubled and you need a helping hand and nothing, oh, nothing is going right. Close your eyes and think of me and soon I will be there to brighten up even your darkest nights. You just call out my name, and you know wherever I am I'll come running to see you again. Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call and I'll be there, yeah, yeah, yeah, you've got a friend. If the sky above you should turn dark and full of clouds and that old north wind should begin to blow, keep your head together, call my name out loud, yeah. Soon I'll be knocking upon your door. You just call out my name, and you know wherever I am I'll come running (oh, yes I will) to see you again. Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call and I'll be there yeah yeah yeah. Hey, ain't it good to know that you've got a friend? People can be so cold. They'll hurt you and desert you. Well, they'll take your soul if you let them, oh yeah, but don't you let them. You just call out my name, and you know wherever I am. I'll come running to see you again. (oh baby don't you know) Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call, Lord, I'll be there,yes i will you've got a friend. You've got a friend. Ain't it good to know you've got a friend. Ain't it good to know you've got a friend. Oh, yeah, yeah, you've got a friend.


"Si et sents trist i enboirat... si les coses no et van bé... tanca els ulls i pensa en mí que prest jo seré aquí com un raig de llum dins la teva foscor... Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida a fer-te costat primavera, estiu o tardor... tot el que has de fer es dir-ho i vindré de cop Saps cert, que tens un amic... Si la boira t´enrevolta i els núvols tapen el cel si el vent fred del nord sembla gelar-te el cor tanca els ulls i pensa en mi que prest jo seré aquí tocant la porta a punt d´entrar... Digues baix el meu nom i on se vulgui que estigui vindré de seguida, a fer-te costat primavera, estiu o tardor... tot el que has de fer es dir-ho i vindré de cop Saps cert, que tens un amic... És esperançador saber que tens amics la gent pot ser indiferent quan sufreixes, t´ignoren No perdis mai el coratge No et desanimis Digues baix el meu nom.... Tens un amic... en mi tens un amic...."


divendres, 23 de novembre del 2007

Les nostres aficions



Ja hem parlat de la nostra escola, de la nostra ciutat, de la família, dels amics i amigues... També hem parlat del que feiem quan no estàvem a l'escola, i realment ha estat molt interessant. Alguns de vosaltres explicàveu que teníeu molt de temps lliure, i altres que no tant. Avui parlarem d'un tema relacionat amb el temp lliure: les nostres aficions.

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (l'equivalent a la Real Academia de la Lengua Española en castellà o a l'Academie Française en francès...) defineix afició com a "Inclinació a una activitat". Tenir afició als escacs, a la música, a l’esport, a fumar en pipa. Agafar afició a alguna cosa". I posa com a exemples: "Cultivar un hort per afició. Treballar un hort amb afició. Fomentar l’afició dels fills a llegir comprant-los llibres. No se li coneix cap afició."

Bé, doncs confesso que jo tinc inclinació (afició, vaja) a diverses activitats. Per exemple m'agrada la música. Els grups i el tipus de música que m'agrada són molt variats. Des de la música clàssica fins a la música més actual, passant pels Beatles -sabeu qui són, espero...-, Supertramp (no sabeu qui són...), la música de Jazz, o la música d'Alejandro Sanz, Els Pets (sabeu què vol dir en castellà? Els coneixeu?), Marc Parrot o tot allò que soni bé en el moment adequat (per exemple una bona música new age acompanyar una bona conversa). Però no només m'agrada escoltar-la. El meu fill Marc m'està ensenyant a toca el saxo. Ell té 14 anys, però ja fa 6 anys que el toca... (molt millor que jo, no cal dir-ho... hahaha!).

No tot és música. També pinto miniatures. Són miniatures de Warhammer. M'agrada concentrar-me amb els petits pinzells en les miniatures mentre parlo amb els meus fills -en Marc i en Pol en són molt d'aficionats- o escolto música -en aquest cas, millor escoltar les Walkirias de Richard Wagner.

Bé, tinc altres aficions. Jugar a futbol, o a la play -actualment FIFA2008-, o també treballar i aprendre amb la nostra pàgina familiar, que ja la coneixeu, oi?

Ara us toca a vosaltres. Quines aficions teniu? Què us agrada fer? Què us agradaria fer?

Som-hi i endavant!


dimarts, 13 de novembre del 2007

La vida fora de l'escola...



Tinc 45 anys i sóc mestre. Passo moltes hores a l'escola. De dilluns a divendres hi ha uns dies que començo abans de les vuit i d'altres que començo abans de les nou del matí. Després, a la tarda, hi ha dies que no faig classe, encara que la majoria sí que sóc a classe fins a les cinc i deu.

Dimarts els mestres tenim reunió per parlar dels alumnes i d'altres temes d'escola. Acabem normalment una mica abans de les set de la tarda.

La pregunta és: I que faig quan no sóc a l'escola? Doncs hi ha vàries respostes. Hi ha diverses respostes perquè faig coses molts diferents. Normalment, quan surto de l'escola, vaig a trobar-me amb els meus fills, que també hi surten. Dimecres dinem junts, ja que ni ells ni jo tenim classe. M'agraden els dimecres!!!

Alguna tarda, mentre ells fan activitats extraescolars, vaig al gimnàs. Altres tardes, si tampoc tinc molta feina vaig a fer algun encàrrec (clar que normalment tinc molta feina... hahaha!!!).

Una vegada a la setmana vaig a jugar a futbol amb uns amics. Juguem des de les nou a les onze de la nit. Acabo rebentat, però m'agrada...

Els caps de setmana, dissabte i diumenge, acostumo a passar-lo en família. Anem a algun Parc, o d'excursió, o a dinar fora... També anem en bicicleta tota la família. M'agraden els caps de setmana!!!

divendres, 9 de novembre del 2007

Els salesians d'Horta


El meu nom és Jordi, i vaig arribar als Salesians d'Horta el mes de setembre de 1970 (al mes d'octubre ja no em deia Jordi ni Jorge, sinó Pani). Tenia 8 anys i em va impressionar arribar a un col·legi tan gran.
Abans estava estudiant al col·legi Regina Carmeli, a Horta, Barcelona. Era una escola més petita, però allà també vaig ser molt feliç. Vaig canviar d'escola perquè van transformar el col·legi Regina Carmeli en una escola només per a nenes i, és clar, jo no hi podia anar...
Als salesians poc a poc vaig anar fent amics (amigues no, perquè no hi ha havia nenes...). Recordo l'Antonio Llanos, l'Alfons Ruiz, l'Alfons Bonany... Curiosament, anys després, al treballar de mestre, he fet classe als seus fills i filles. Qui ho anava a dir!!!
M'agrada l'escola, és gran, i això permet conèixer moltes persones i aprendre molt d'elles. Recordo amb enyorança els anys que hi vaig estudiar, els companys i alguns mestres que ara ja no hi treballen (altres encara tinc la sort de tenir-los aquí i seguir aprenent d'ells).
En fi, l'escola té molts camps de futbol, bàsquet, frontons, aules, sales, teatre... però el millor, sens dubte, són les persones que hi he trobat des d'aquell mes de setembre de 1970. Gràcies a tots i a totes (finalment vaig tenir noies a classe l'últim curs que hi vaig estudiar: tenia 18 anys i com diuen en castellà... "¡Más vale tarde que nunca!").

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Anem de visita!!!


La setmana passada vaig anar de visita al Museu d'Història de Catalunya. Vaig anar en metro amb un bon amic. En baixar del metro vam sortir a l'estació de Barceloneta. Vam arribar caminant perquè està molt a prop d'aquesta estació.

És un museu molt interessant. Explica la Història del nostre país des de la prehistòria -quan encara no existia- fins als nostres dies, passant pel moment del seu naixement en el s. X.

Hi havia molta gent. Unes persones feien fotos, altres llegien i altres miraven. També hi havia molts turistes que ho miraven tot amb molta curiositat.

Dintre del museu vaig trobar-me uns amics. A la sortida vaig tenir una agradable sorpresa: m'esperaven la meva dona i els meus fills per a anar a dinar junts. Va ser una visita amb premi!!!