Les nostres aficions

Ja hem parlat de la nostra escola, de la nostra ciutat, de la família, dels amics i amigues... També hem parlat del que feiem quan no estàvem a l'escola, i realment ha estat molt interessant. Alguns de vosaltres explicàveu que teníeu molt de temps lliure, i altres que no tant. Avui parlarem d'un tema relacionat amb el temp lliure: les nostres aficions.

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (l'equivalent a la Real Academia de la Lengua Española en castellà o a l'Academie Française en francès...) defineix afició com a "Inclinació a una activitat". Tenir afició als escacs, a la música, a l’esport, a fumar en pipa. Agafar afició a alguna cosa". I posa com a exemples: "Cultivar un hort per afició. Treballar un hort amb afició. Fomentar l’afició dels fills a llegir comprant-los llibres. No se li coneix cap afició."

Bé, doncs confesso que jo tinc inclinació (afició, vaja) a diverses activitats. Per exemple m'agrada la música. Els grups i el tipus de música que m'agrada són molt variats. Des de la música clàssica fins a la música més actual, passant pels Beatles -sabeu qui són, espero...-, Supertramp (no sabeu qui són...), la música de Jazz, o la música d'Alejandro Sanz, Els Pets (sabeu què vol dir en castellà? Els coneixeu?), Marc Parrot o tot allò que soni bé en el moment adequat (per exemple una bona música new age acompanyar una bona conversa). Però no només m'agrada escoltar-la. El meu fill Marc m'està ensenyant a toca el saxo. Ell té 14 anys, però ja fa 6 anys que el toca... (molt millor que jo, no cal dir-ho... hahaha!).

No tot és música. També pinto miniatures. Són miniatures de Warhammer. M'agrada concentrar-me amb els petits pinzells en les miniatures mentre parlo amb els meus fills -en Marc i en Pol en són molt d'aficionats- o escolto música -en aquest cas, millor escoltar les Walkirias de Richard Wagner.

Bé, tinc altres aficions. Jugar a futbol, o a la play -actualment FIFA2008-, o també treballar i aprendre amb la nostra pàgina familiar, que ja la coneixeu, oi?

Ara us toca a vosaltres. Quines aficions teniu? Què us agrada fer? Què us agradaria fer?

Som-hi i endavant!

La vida fora de l'escola...

Tinc 45 anys i sóc mestre. Passo moltes hores a l'escola. De dilluns a divendres hi ha uns dies que començo abans de les vuit i d'altres que començo abans de les nou del matí. Després, a la tarda, hi ha dies que no faig classe, encara que la majoria sí que sóc a classe fins a les cinc i deu.

Dimarts els mestres tenim reunió per parlar dels alumnes i d'altres temes d'escola. Acabem normalment una mica abans de les set de la tarda.

La pregunta és: I que faig quan no sóc a l'escola? Doncs hi ha vàries respostes. Hi ha diverses respostes perquè faig coses molts diferents. Normalment, quan surto de l'escola, vaig a trobar-me amb els meus fills, que també hi surten. Dimecres dinem junts, ja que ni ells ni jo tenim classe. M'agraden els dimecres!!!

Alguna tarda, mentre ells fan activitats extraescolars, vaig al gimnàs. Altres tardes, si tampoc tinc molta feina vaig a fer algun encàrrec (clar que normalment tinc molta feina... hahaha!!!).

Una vegada a la setmana vaig a jugar a futbol amb uns amics. Juguem des de les nou a les onze de la nit. Acabo rebentat, però m'agrada...

Els caps de setmana, dissabte i diumenge, acostumo a passar-lo en família. Anem a algun Parc, o d'excursió, o a dinar fora... També anem en bicicleta tota la família. M'agraden els caps de setmana!!!

Els salesians d'Horta

El meu nom és Jordi, i vaig arribar als Salesians d'Horta el mes de setembre de 1970 (al mes d'octubre ja no em deia Jordi ni Jorge, sinó Pani). Tenia 8 anys i em va impressionar arribar a un col·legi tan gran.
Abans estava estudiant al col·legi Regina Carmeli, a Horta, Barcelona. Era una escola més petita, però allà també vaig ser molt feliç. Vaig canviar d'escola perquè van transformar el col·legi Regina Carmeli en una escola només per a nenes i, és clar, jo no hi podia anar...
Als salesians poc a poc vaig anar fent amics (amigues no, perquè no hi ha havia nenes...). Recordo l'Antonio Llanos, l'Alfons Ruiz, l'Alfons Bonany... Curiosament, anys després, al treballar de mestre, he fet classe als seus fills i filles. Qui ho anava a dir!!!
M'agrada l'escola, és gran, i això permet conèixer moltes persones i aprendre molt d'elles. Recordo amb enyorança els anys que hi vaig estudiar, els companys i alguns mestres que ara ja no hi treballen (altres encara tinc la sort de tenir-los aquí i seguir aprenent d'ells).
En fi, l'escola té molts camps de futbol, bàsquet, frontons, aules, sales, teatre... però el millor, sens dubte, són les persones que hi he trobat des d'aquell mes de setembre de 1970. Gràcies a tots i a totes (finalment vaig tenir noies a classe l'últim curs que hi vaig estudiar: tenia 18 anys i com diuen en castellà... "¡Más vale tarde que nunca!").