El meu nom és Jordi, i vaig arribar als Salesians d'Horta el mes de setembre de 1970 (al mes d'octubre ja no em deia Jordi ni Jorge, sinó Pani). Tenia 8 anys i em va impressionar arribar a un col·legi tan gran.
Abans estava estudiant al col·legi Regina Carmeli, a Horta, Barcelona. Era una escola més petita, però allà també vaig ser molt feliç. Vaig canviar d'escola perquè van transformar el col·legi Regina Carmeli en una escola només per a nenes i, és clar, jo no hi podia anar...
Als salesians poc a poc vaig anar fent amics (amigues no, perquè no hi ha havia nenes...). Recordo l'Antonio Llanos, l'Alfons Ruiz, l'Alfons Bonany... Curiosament, anys després, al treballar de mestre, he fet classe als seus fills i filles. Qui ho anava a dir!!!
M'agrada l'escola, és gran, i això permet conèixer moltes persones i aprendre molt d'elles. Recordo amb enyorança els anys que hi vaig estudiar, els companys i alguns mestres que ara ja no hi treballen (altres encara tinc la sort de tenir-los aquí i seguir aprenent d'ells).
En fi, l'escola té molts camps de futbol, bàsquet, frontons, aules, sales, teatre... però el millor, sens dubte, són les persones que hi he trobat des d'aquell mes de setembre de 1970. Gràcies a tots i a totes (finalment vaig tenir noies a classe l'últim curs que hi vaig estudiar: tenia 18 anys i com diuen en castellà... "¡Más vale tarde que nunca!").
Abans estava estudiant al col·legi Regina Carmeli, a Horta, Barcelona. Era una escola més petita, però allà també vaig ser molt feliç. Vaig canviar d'escola perquè van transformar el col·legi Regina Carmeli en una escola només per a nenes i, és clar, jo no hi podia anar...
Als salesians poc a poc vaig anar fent amics (amigues no, perquè no hi ha havia nenes...). Recordo l'Antonio Llanos, l'Alfons Ruiz, l'Alfons Bonany... Curiosament, anys després, al treballar de mestre, he fet classe als seus fills i filles. Qui ho anava a dir!!!
M'agrada l'escola, és gran, i això permet conèixer moltes persones i aprendre molt d'elles. Recordo amb enyorança els anys que hi vaig estudiar, els companys i alguns mestres que ara ja no hi treballen (altres encara tinc la sort de tenir-los aquí i seguir aprenent d'ells).
En fi, l'escola té molts camps de futbol, bàsquet, frontons, aules, sales, teatre... però el millor, sens dubte, són les persones que hi he trobat des d'aquell mes de setembre de 1970. Gràcies a tots i a totes (finalment vaig tenir noies a classe l'últim curs que hi vaig estudiar: tenia 18 anys i com diuen en castellà... "¡Más vale tarde que nunca!").
12 comentaris:
Jo vaig arribar a l'escola el mes de septembre de 2007.Em va impresionar veure un col·legi tan gran.Vaig coneixer a molta gent:companys i professors.
Tots conoixedors que jo no podia parlar la seva llengua i Em parlaven en la meva. Entre els companys i companyes estan :Guilermo Aparicio , Álvaro García , Carla Fernandez , Laia Domingo, etc.
Per hi ha altres nois i noies dels que tan sol sé el seu nom: Joan Jordi, Luis, Alberto...
tots els professors Em semblan agradables.
¡¡¡¡ESTIC FELIÇ D'ESTAR AQUI!!!!
el meu nom es simon, i vaig arribar al salesians d'horta el 20 de septembre de 2007 ( el mes de septembre ja no em deia simon ni simonbeach sino chamorro). tenia 14 anys i em va impressionar arribar a un col·legi tan gran. abans estava estudiant al col·legi avila, a caracas, venezuela. era una escola mes petita pero alla també vaig ser molt feliç. vaig canviar d'escola perque vaig venir a viure a barcelona a jugar fútbol amb la fundació Real Madrid.
als salesians poc a poc vaig anar fent amics.....estan axel, uraci, jordi, victor vive, miguel angel, andrea, helena, natalia, asier abad y moltes mes. m'agrada l'escola, es gran, i aixo permet coneixer moltes persones i aprendre molt d'elles....en fi, l'escola té moltas camps de fútbol, basquet, frontons, aules, sales, teatre....pero el millor, sens dubte, son les persones que hi he trobat des d'aquell mes de septembre de 2007.
El meu nom és Héctor i vaig arribar als Salesians d`Horta el mes de setembre de 2007(quan vaig anar em deien Méxicano).Tenia 14 anys quan vaig arribar.Abans estava estudiant a l`escola Yuma Lutheran School.Vaig canviar d`escola perquè vaig venir a jugar futbol.
Als salesians vaig fer molts amics.Els meus amics són Simon,Javier,Rodrigo,Paola,Aaron,Lidia, iLaura tinc més amics tants que no puc escriure el seu nom
El meu nom és Rodrig , i vaig arribar als Salesians d'Horta el mes de setembre de 2007.
Vaig canviar d' escola perqué vaig a venir a jugar a futbol a Barcelona.
Abans de estava estudiant al col·legi México a Ensenada Méxic.
Als salesians poc a poc vaig anar fent amics. M'agrada l'escola, és grand. Té molts camps de futbol. bàsquet, frontons etc.
La meva altre escola era més petita.
Tenia dos camps de futbol i dos de bàsquet.
608Hola sóc laura. Laurita calderón. sóc de Colòmbia i vaig arribar aquí a l’escola el 17 de setembre d’aquest any. El primer dia de classes estava molt nerviosa doncs no coneixia a ningú del col•legi i no sabia què anaven a pensar els meus companys del curs. Però a l'entrar a la classe van desaparèixer els meus nervis immediatament al veure que tots em van rebre amb un gran somriure. Recordo que en el pati estava en el frontó amb la Carol , la Nerea, la Matha i altres companyes de classe… a poc a poc em vaig anar integrant cada vegada més en el grup i fins al dia d’avui estic molt feliç perquè ja tinc molts companys i amics que em seria difícil nomenar. L’única cosa que puc dir d’ells és que són molt amigables, atents i que s’han estat guanyat el meu afecte a poc a poc… Jo venia d’un col•legi de religioses i solament estudiava amb nenes, ara estudio amb ambdós sexes i va ser un canvi un poc dràstic per a mi, però a poc a poc em vaig adaptant més al col•legi… El que mes m’agrada són les persones i la qualitat humana d’elles, tots són molt amables i amigables amb mi, per això estic molt contenta. En fi l’únic cosa que puc dir es que m’agradà molt estar aquí ! Wepaaaaaa…
Hola sóc laura. Laurita calderón. sóc de Colòmbia i vaig arribar aquí a l’escola el 17 de setembre d’aquest any. El primer dia de classes estava molt nerviosa doncs no coneixia a ningú del col•legi i no sabia què anaven a pensar els meus companys del curs. Però a l'entrar a la classe van desaparèixer els meus nervis immediatament al veure que tots em van rebre amb un gran somriure. Recordo que en el pati estava en el frontó amb la Carol , la Nerea, la Matha i altres companyes de classe… a poc a poc em vaig anar integrant cada vegada més en el grup i fins al dia d’avui estic molt feliç perquè ja tinc molts companys i amics que em seria difícil nomenar. L’única cosa que puc dir d’ells és que són molt amigables, atents i que s’han estat guanyat el meu afecte a poc a poc… Jo venia d’un col•legi de religioses i solament estudiava amb nenes, ara estudio amb ambdós sexes i va ser un canvi un poc dràstic per a mi, però a poc a poc em vaig adaptant més al col•legi… El que mes m’agrada són les persones i la qualitat humana d’elles, tots són molt amables i amigables amb mi, per això estic molt contenta. En fi l’únic cosa que puc dir es que m’agradà molt estar aquí ! Wepaaaaaa…
El meu nom és lidia i vaig arribar als salesians d´horta el 10 de setembre d´aquest any .
Abans estava estudiant al col·legi San fransisc de asis en Perú era una escola més petita, però allà jo vaig tenir els meus amics que ara els estranyo molt .Em vaig canviar d´escola perquè la meva mare va venir cap aqui pel seu treball, i jo i el meu germà hem de ser-hi amb ella i el meu pare ...
Ara tin amics i amigues , una bona amiga que vaig coneixer quan vaig arribar al col·legi(Judith) tamè tin més (Ana, Natalia, Bea...)
M´agrada molt l´escola perquè és molt gran i perquè té molt camps i una pisina , un gimnaz, un teatre , sales. I perquè té gatets però uns nois van assesinar un . Bé això es tot adeu.
Chichén Itza es troba al nord de la província de Yucatán, a 120 km de Mèrida. A partir del segle X, Chichén Itza recupera el seu paper de centre religiós i cultural del Yucatán. Civilitzacions per exemple, els Toltecos o els Mayas vivien en aquesta regió. Invasors Itzás, venint de l'altiplà central i la costa del Golf, sota l'ordre de caps toltcos, van aportar noves concepcions religioses, socials i artístiques, com els cultes astrales, els sacrificis humans i la supremacia de guerrers. Però el lloc es va abandonar final del segle X
Jo vaig arribar a l’escola el 12 de septembre del 2007 sóc l’única nova de la meva classe. M’agrada molt la meva classe. És molt gran i tinc moltes companys amables com per exemple Yasmina, Judit, Noemi, Gisela, Marga, Pedro, Ana, Karen, Raul.
També tinc altres amic como Maria, Laia, Mireia. Però amb els quals me la duc millor es amb els de suport que sòn Laura, Lidia, Aaron, Rodrigo Hector y Simón, m’agraden molt els professors i el col•legi. Abans estava en un col•legi anomenat Nuestra Senyora del Camino en el estat Miranda-Veneçuela, aquell col•legi era molt gran per no tant com aquest, per me agradava molt. Vaig canviar de escola perquè al meu pare lo van a traslladar de treball.
Jo vaig a arribar a l’escola el mes de Gener de 2008. Em va a impressionar veure un col•legi tan gran. Vaig conèixer a molta gent. Companys i professors. Entre los companys i companyes estan: Dani, Edu, Eric, Roger, Rodrigo, Simón, Héctor, Paula, Laura...
Vaig canviar d’escola perquè vaig venir a viure a Barcelona a jugar a futbol amb la fundació Real Madrid. Abans estava estudiant a l’escola “IES José Conde García”. Tots saben que jo no podia parlar la seva llengua i em parlaven en la meva. Però ja estic aprenent a parlar una mica en català.
Hola Jordi Panisello(i hola vells companys dels anys 70)!!!!!!
Sóc l'Alfons Bonany, a qui amablement cites en el teu comentari del 9/11/2007.
Em porten tants bons records aquells anys!!!
Per als qui aprecieu i coneixeu al Pani, us apuntaré - esperant no fer-me gaire pesat -algunes poques coses de l'època que vam viure als nostres 8-10 anys:
-Al Regina Carmeli - col.legi de monges que vaig visitar, com un fantasma d'una època pretèrita, fa uns dies - quan ens portàvem malament un dels "pitjors càstigs" era fer-nos posar la bata de les nenes i donar voltes pel pati
-En Pani i jo mateix - si no m'equivoco - vam ser els dos únics alumnes de Regina Carmeli que vam entrar aquell any 1970 als Salesians, a 3r primària. I ell i jo vam continuar anant a la mateixa classe junts durant 10 cursos seguits,fins l'antic COU, ara 2n de Batxiller)
- Molts de nosaltres tornàvem a casa anant per una drecera - "el atajo", li dèiem - on actualment es troben les dependències administratives i el bar del Meiland. Allà, dia sí dia no ens trobàvem amb quinquis que ens volien atracar i que ens feien córrer com a ànimes diabòliques fins a casa.En aquell "atajo" superestret i ple de roques va estar un gos mig moribund durant bastants dies. Els més gamberros li tiraven pedres, però ningú va fer res per salvar-lo.
-Un últim record - per no fer-me massa pesat - és per a la biblioteca d'Horta, actualment ubicada a Can Mariner. Moltes hores havíem passat en Jordi i molts companys en aquelles taules, preparant els treballs que ara molts de vosaltres podeu directament copiar- sense ni escriure - de Google.
Una abraçada fortíssima a tots els companys que vàrem transitar per aquella època i que recordar-la em provoca entre vertigen i emoció ploranera.
Procuro - en pla nostàlgic - explicar-li al meu fill aventures d'aquells anys: les bones i les dolentes: Les tonteries que fèiem a classe- les L i les V - i les campanes que ens tirava aquell "consejero"; els partits de futbol - on sempre et volíem de capità - i les escupinades que alguns desalmats llançaven al marginat de classe, aquell colom de vol baix, per a la seva desgràcia...
Fins sempre Jordi. Sempre formaràs part de la meva, de la nostra vida. I et recordo i em recordo que seguim tenint pendent un altre dinar com el de fa uns quants anys. L'hem de muntar, tio! I millor un sopar, per estar-nos tota la nit brindant per…tantes coses: per la paperera de classe on anàvem a fer punta i ens reuníem per xerrar; pels bollos i xocolata que ens donaven per berenar i solíem llançar a terra; per aquella brutal bufetada que un professor va donar a un company, a cinquè de primària, i a la setmana següent el professor va ser acomiadat (Toma ya!!!); pels cromos de futbol i de Bimbo que canvìàvem, pel Torete, el Vaquilla i els “perros callejeros” – molts d’ells, pobres, ja morts per la merda de la droga - que ens pegaven i ens prenien les bales de jugar…
Fins sempre, Pani. Tu segueixes sent- mentre continues a l’escola, on t’hi has passat gairebé 40 anys de la teva vida -el nostre contacte real amb aquella època, amb la nostra infància, que és veritable pàtria…Adéu, i hola de nou !!!!!!!!!!!!!!!!!
Alfons Bonany, "el banana".
Realment Alfons gairebé que em salten les llàgrimes recordant el que descrius amb tanta gràcia, memòria i estimació. I com ara no tinc temps de posar-me a la una alçada similar -després tindré temps però no alçada- et deixo el meu correu i a veure si ens posem de nous en contacte.
jopani@gmail.com
Una fortíssima abraçada amic Alfons d'en Pani que inventó el viento, las orejas de Panisello en movimiento... hahahaha!
Publica un comentari a l'entrada